Peter Hugues:
DESCRIPCIÓ FÍSICA
Peter Hugues és professor de llengua en Saint Roberts. Era un home d'uns trenta o trenta-dos anys, era alt, prim, la qual cosa li feia semblar més jove, encara que es podien apreciar alguns cabells blancs escampats en el seu suau pèl ondat i negre. Era el professor més atractiu. Tenia els ulls blaus plens de serena malenconia, coberts per unes ulleres de pasta. Era un mestre adusto, rígid i dur Posseïa una veu greu i severa en la seva classe.
DESCRIPCIÓ PSÍQUICA
És professor de llengua i en classe es comporta de forma severa, com qualsevol altre professor, mentre que fora de classe amb Irene és amable, ja que li ajuda a oblidar el seu desengany amorós a partir d'unes classes particulars que ell les flama "La gramàtica de l'amor". Aquestes classes consisteixen a estudiar cada dimecres obres dels grans autors del gènere romàntic. Peter se sent culpable pel suïcidi de la seva dona. Ell aprecia molt Irene, però s'adona que ella li vol d'una altra manera diferent i li fa entendre que no pot passar gens entre ells. Le llamabas Byron.
Carmen Gálvez i Marta Gómez
Luo
DESCRIPCIÓ FÍSICA
Al principi de la història Luo té 18 anys però al final ja té 20 anys. No és massa corpulent.
"...Jo que era més gran i més robust que Luo..."
"Així va ser el nostre primer dia de reeducació. Luo tenia divuit anys i jo disset."
DESCRIPCIÓ PSÍQUICA
Luo és una persona molt valenta ja que sempre és ell el que pren la iniciativa i dóna la cara per les persones que vol i per si mateix, a diferència del seu amic que quan tenen dificultats o problemes deixa que ell els solucione.
"Només amb un cop d'ull vaig entendre fins a quin punt Luo s'havia superat; agafant aquell camí. Fins i tot jo tremolava de por, en posar-hi els peus."
"-Mozart pensa en el president Mao- va continuar Luo en lloc meu.
Quin atreviment! Però va fer efecte..."
Encara que Luo és molt valent, té un punt de debilitat: la seua fòbia a les altures. No pot suportar estar a llocs oberts i molt elevats, quan està a un lloc com aquest es paralitza i no pot ni moure's ni fer res.
"Sempre em va intrigar el vertigen que tenia Luo, a qui res no l'acovardia. Era un intel•lectual que no s'havia enfilat mai a un arbre. [...] La Petita Modista i jo corríem pels penya-segats sense problemes, però, [...] havíem d'esperar Luo durant molta estona, perquè, com que mai no s'atrevia a caminar dret, avançava a quatre grapes."
Luo es pot descriure perfectament com una persona intel•ligent ja que sempre és el que idea i planifica i pensa en totes les conseqüències dels seus actes. Per exemple quan planifica el robatori dels llibres de Balzac.
"Luo havia repassat tots els indicis possibles i havia considerat totes les solucions imaginables, i havia decidit [...] determinar un pla d'acció..."
En llegir el desenvolupament del llibre podem veure a simple vista que a Luo li agrada molt la manera d'escriure de Balzac, els llibres de Balzac i Balzac en si. Des que va llegir el llibre del seu amic, no es va resistir per llegir més. Pels llibres de Balzac va planificar el robatori de la maleta de Quatreulls, amb tan sols això podem veure l'amor que li té a Balzac.
"Estava segur de que Luo encara no la coneixia perquè només l'apassionava Balzac."
Totes les persones que escoltaven narrar a Luo una història es quedaven bocabadades ja que ell té el do a la paraula, sap expressar-se molt bé i fa que tota la gent que l’escolte li agrade la història que conta. Narra amb gestos, es mou i les paraules les diu amb l'expressió de cada personatge.
" El seu únic talent consistia a explicar històries, un talent de fet agradable, però marginal, malauradament sense gaire futur."
"...Luo va demostrar que era un narrador genial: explicava poc, però representava cascuna de les expressions dels personatges, canviant-ne la veu i els gestos. Dirigia el relat, manejava el suspens, feia preguntes, feia reaccionar al públic i corregia les respostes."
I per últim, Luo és una persona que es pot dir que té força de voluntat, és a dir, que quan fa alguna cosa o ha de fer-la la fa molt decidit sense renunciar a ella per por o perquè no n'està segur. Per aquesta raó és ell el que sempre fa les coses pel seu amic.
"-Tinc una idea- li va dir Luo tot decidit-. Si aconseguim arrencar-li cants populars al teu moliner, ens deixaràs més llibres de Balzac?."
RELACIONS
Luo té una relació d'amistat mútua amb el violinista, el seu millor amic de la infantesa. Són inseparables. Sempre compten l'un amb l'altre i ho comparteixen tot. Hi ha una forta confiança entre ells, encara que Luo és el més llançat dels dos, i sovint el que pren les decisions. També és més extrovertit que el seu amic.
"Vaig acceptar la missió, sorprès i afalagat. Quina confiança cega em demostrava Luo abans de marxar, demanant-me aquell favor!."
"Era com si m'hagués confiat un tresor fabulós, el botí de la seua vida, sense sospitar que jo pogués robar-l'hi."
Amb el seu amic Quatreulls, comença tenint una bona relació."
"Un dia en Luo i jo vam anar a veure en Qutreulls, un amic de la nostra ciutat, instal•lat en un altre poble."
"Era amic nostre [...] Luo i jo sovint anàvem a cuinar a casa seva, quan pescàvem un tros de carn, una ampolla d'alcohol o quan aconseguíem robar verdura de primera dels horts dels camperols. Ho compartíem sempre amb ell, com si forméssim una colla de tres."
Però quan descobreixen la maleta de llibres, Quatreulls es mostra esquerp i aïllat amb ells.
"El Quatreulls es mostrava cada vegada més desconfiat i circumspecte, malgrat la nostra amistat."
A més, Quatreulls acaba enemistant-se amb ells, creient-se superior, tallant completament seua amistat.
"El cap em funciona millor, no tinc res a veure amb vosaltres. No hi ha dubte de que sóc més intel•ligent."
Amb la Peitita Modista, la seua relació es d'amistat que va convertir-se en amor. Luo està decidit a transformar la seua amant en una dona culta i refinada. Sempre li llig històries, sobretot de Balzac, amb l'esperança de canviar-la.
"L'hi hauria llegit, pàgina per pàgina, a la Petita Modista. Això l'hauria tornat més refinada, més culta, n'estic convençut."
"Luo, fidel a la seua ambició de crear una noia bonica i culta, se'n va anar amb el Pare Goriot [...] en direcció al poble de la Petita Modista."
"Amb aquests llibres transformaré la Petita Modista. Deixarà de ser una simple muntanyenca."
Widad Mammer i María Mauro.
Daniel Ortiz
DESCRIPCIÓ FÍSICA
Daniel Ortiz és un xic alt, prim i lleig que conta com és la seua vida a partir dels dèsset anys, tres mesos i nou dies. No té un cos musculós com els xics de la seua edat i té un nas ampli i destacat. També té unes orelles grans i obertes.
Per tots aquests motius les xiques no li feien cap cas.
''Damunt, fins als 17 anys, tres mesos i nou dies, em menyspreava el cos. Em mirava a l’ espill i què hi veia?, doncs un xicot llarguerut, poc desenvolupat, lleig, amb el nas prominent, les orelles cap a fora, molt prim, sense musculatura i deforme."(pàg. 7)
Aquesta imatge pertany a la sèrie de televisió “ Càmera Café”. Els actors que ixen a la fotografia són César Sarachu (que interpreta a Bernardo Marín) i Esperanza Pedreño (Mari Carmen Cañizares a Càmera Cafè).
Els personatges de la fotografia representen a Daniel i a Berta en un dia normal, trenta anys després de conèixer-se.
Porten bolígrafs i llibretes per la seua afició a escriure. Daniel porta l’ull morat pel cop de puny que li va enganxar Natxo Bustamante, company de escola de la parella i pretendent de Berta, a l’adolescència.
.DESCRIPCIÓ PSÍQUICA
Daniel és un xic que no ha tingut molt amics per no agradar-li el futbol, per la seua afició a llegir, per no agradar-li la música de l’època ...
''El punt 7 és crucial per a la concepció de la raresa. No m’agrada el futbol. Ni m’agrada ara ni m’agradava als 17 anys, tres mesos i nou dies."(pàg. 7 i 8)
"Però les conseqüències que a un no li agrade el futbol sempre han estat visibles en la meua vida: marginació escolar, no tenir amics, jugar amb les xiques durant l’ esplai, la soledat més dura, no poder fer les mateixes col·leccions de cromos que els altres, no saber de què parlar els dies abans del partit, el dies del partit i els dies de després del partit (pàg. 8).
Tant de presumir de rebels, de progres, de trencadors, de tal i tal, i tots llegiu el llibre trimestral que us diu el profe, com si fóreu lloros. No veieu que l´autentica rebel·lia és llegir justament els llibres que no mana el profe, i obligar-lo a ell a llegir-los si vol posar nota o estar al dia?."(pàg. 9)
Encara que les xiques no li feien cas li agraden les noies, com es va demostrar amb el bes a Mariví o en la posterior relació amb Berta.
''He de dir, primer de tot, que sóc hetero. No ho dic com a bandera de res. Tinc algun conegut gai que és formidable. Però soc hetero i no n’ hi ha més."(pàg. 7)
És un xic introvertit.
''No havia estat amb cap xica ni havia besat a cap xica perquè era tímid ''(pàg. 7).
Era rar fins als desset any, tres mesos i nou dies encara que després el senyor Marià, professor de llengua, li digués que era rar.
* ''Així, com?-vaig voler que m’ ho aclarirà.
* Rar.
* Jo no sóc rar –vaig protestar sense arribar a parlar-li dels 17 anys, tres mesos i nou dies.
* Sí que ho ets –va assentir amb el cap, categòric, dues vegades.''(pàg. 175).
Estava enamorat de Marivi, i després de la seua xerrada amb l’ escriptor li va donar un morreig . Després li va demanar eixir a Berta i aquesta va acceptar.
''M’agradava Mariví Fernàndez.''(pàg. 22).
''Vaig alçar la mà esquerra i li vaig enllaçar la cintura''.
''Vaig alçar la mà dreta i li vaig agafar el bescoll.''
''Sense possibilitat de fugir-se’n, i agafada de sorpresa, li vaig fer un bes de primera, com una casa, i com que tenia la seua preciosa boca oberta i l’avenc dels seus enormes llavis igual que un pou dels desitjos, i li vaig ficar la llengua fins al fons."(pàg. 26).
* ''Vols que anem al cine dissabte?
L’última cosa que li vaig dir, atropellat i confús, més aviat va sonar “Volsqueanemalcinedissabte?”.
I Berta va dir:
* Bé.''(pàg. 72)).
Sergio Alegre.
El Violinista
DESCRIPCIÓ FÍSICA
Es tracta d’un jove que quan comença la novel·la té dèsset anys, era un xic gran i corpulent com a mínim més que el seu company Luo.
“Jo que era més gran i robust que Luo...”(pàg. 116).
Tenia una jaqueta feta amb pel de be i que era un regal de la gent del poble.
“Aquella jaqueta, que m’havia regalat la gent del poble el dia que i vaig arribar, per fora era un garbuix de pèls de be, ara llargs ara curts, i per dins pell nua.”(pàg. 67).
Hi ha un moment en la novel·la que el violinista i el seu company es disfressen d’oficials del president Mao. Portaven l’uniforme del president Mao amb tots els seus detalls.
“Portava una jaqueta blau marí amb el coll gris focs, que m’havia fet la nostra Petita Modista. Era, en tots els detalls, una còpia perfecta de les aquetes del president Mao, des del coll fins a la forma de les butxaques, passant per les mànigues, cadascuna guarnida amb tres botonets daurats molt bufons, que, quan movia els braços, s’emblava que reflectien la llum.”(pàg. 75).
DESCRIPCIÓ PSICOLÒGICA
En quant a la seua psicologia es tracta d’un xic, que a l’igual que el seu company, és un apassionat de la lectura, quan el Quatreulls li va deixar el primer llibre es va posar a llegir de seguida.
“Vaig quedar-me al llit fins que va caure la nit, sense menjar ni fer res més restar sumit en aquella història francesa d’amor i miracles.”(pàg. 65).
Per a ell els llibres eren la seua font de coneixement, a traves d’ells s’enriquien i els donava molta importància, era el seu mitjà per a
culturitzar-se en un ambient on es trobaven mancats d’informació cultural. Però no només d’aquest tipus d’informació, sinó també del món del sexe, l’amor...
“Vam estar temptats, envaïts, conquerits pel misteri del món exterior,sobretot pel de la dona, per l’amor i el sexe, que els escriptors occidentals ens descobrien dia rere dia, pàgina rere pàgina, llibre rere llibre. (pàg. 121).
Ell va aprendre molt amb aquestos llibres sobretot dels de Jean-Cristophe el seu autor preferit.
“Però Jean-Cristophe, amb el seu individualisme aferrissat, sense cap mesquinesa, va ser per a mi un descobriment molt saludable. Sense ell no hauria arribat a entendre mai l’esplendor i la grandesa de l’individualisme.” (pàg. 122-123).
“L’adoració que vaig sentir per Jean-Cristophe va ser tan gran que, per primera vegada a la vida, vaig voler posseir-lo sol, i no ja com a patrimoni comú de Luo i meu.”(pàg.123).
Ell és un xic una mica tímid, mes introvertit i menys llançat que el seu amic. És també mes poregós i nerviós.
“Em vaig posar vermell, en adonar-me que m’imitaven, em parodiaven, es reien de mi.”(pàg. 169).
“Vaig buscar tots els renecs que coneixia, però estava tan enrabiat, tan nerviós i sulfurat, que no vaig aconseguir ventar-li’n cap. Tremolava, tenia ganes de plorar.”(pàg. 170).
Ell es violinista, el seu violí és un element molt important per a ell, a través d’ell aconsegueix oblidar-se de les preocupacions i evadir-se.
“Normalment aprofitava aquella calma que regnava en la muntanya per practicava el violí...”(pàg.66).
“Tot tocant, sense estar lúcid del tot, vaig pensar de sobte en els nostre pares,(...) si haguessin pogut sentir aquella tornada de violí barrejada amb els grunys de truja...”(pàg. 23).
RELACIONS
Luo era el millor amic del violinista, era el seu veí quan vivien a la ciutat, abans de la seua reeducació, i es coneixien des de sempre.
“No exagero si dic que Luo va ser el millor amic que vaig tenir mai. Van créixer junts, i van conèixer tot a mena d’experiències a vegades molt dures. No ens barallàvem gairebé mai.”(pàg. 14).
El violinista volia molt a Luo, com amic que era, i li tenia molta estima. Admirava molt l’habilitat que tenia per a narrar històries i admetia sense enveges que Luo era molt millor que ell en aquesta habilitat.
“Tanmateix, jo no vaig saber crear una atmosfera tant màgica com Luo. Jo no havia nascut per narrar històries. Jo no era ell.” (pàg.49).
“Quin gran narrador era Luo! Podia manipular el públic canviant simplement el lloc d’una veu en off, fins i tot estant abatut per un violent atac de malària.” (pàg.50)
Ell es preocupa molt per Luo, per la seua salut. Aquesta preocupació es fa de ident quan al seu amic li dóna un atacat de malària:
“No sabia què li passava pel cap, però tenia por, i la breu frase que m’havia dit a la galeria feia unes setmanes em venia al pensament una vegada i un altra, (...): Se m’ha ficat una idea al cap: tinc la impressió que moriré en aqueta mina.” (pàg. 41).
La relació que té amb la Petita Modista és una relació d’amistat, ell a vegades acompanyava a Luo a casa d’ella a llegir-li contes.
“Un dia, per canviar d’aires, el vaig acompanyar en el seu pelegrinatge de la bellesa al poble de la Petita Modista.”(pàg. 125).
Ell en realitat està enamorat d’ella, però sap que la Petita Modista és del seu amic Luo i respecta laseu relació amb ella, enfrontant-se als seus verdaders sentiments.
“Tot d’una aquelles llàgrimes inesperades i insòlites em van trasbalsar més que el contingut de la seva confessió. M’hauria agradat abraçar-la per consolar-la, patia de veure-la patir, ...” (pàg.176).
“De seguida se’m va encomanar la seva confusió, i jo mateix, inconscientment, vaig vessar unes llàgrimes, com si es tractés del
meu propi fill, com si fos jo, i no Luo, qui hagués fet l’amor amb ella...”(pàg.176).
El que fa la relació amb Quatreulls, al principi era bona. Solien anar a casa seua, a visitar-lo i, a vegades, es quedaven a dormir a sa casa.
“Com que el Quatreulls no podia deixar la feina, va suggerir que anessin a reposar a casa seva fins que ell tornes.”(pàg.54).
“Vam fer un àpat a casa d’en Quatreulls per celebrat que Luo s’havia recuperat. Aquella nit vam dormir a casa seva, tots tres arrupits al seu llit...”(pàg. 57).
Però des que el violinista i Luo descobriren el seu secret, la maleta plena de llibres prohibits, la relació amb el Quatreulls es va anar gelant fins a convertir-se en una relació d’enemistat amb continues baralles.
“El Quatreulls es mostrava cada vegada més desconfiat i circumspecte, malgrat la nostra amistat...”(pàg.57).
“El Quatreulls ens va llegir l’adaptació tergiversada que havia fet de la primera cançoneta (...). Em vaig alçar d’un bot i me li vaig llançar al damunt. Només volia arrencar-li els fulls, en un impuls de ràbia, però vaig acabar clavant-li un cop de puny a la cara que el va fer trontollar.”(pàg.89).
Jorge Moreno i Mara Pérez.
Jasmine
DESCRIPCIÓ FÍSICA
Jasmine ve del part de l'Índia, us podeu imaginar amb els cabells negres, els ulls molt foscos, i molt bonica. La cara molt cansada perquè treballa massa. Mai vestit massa elegant, la seva naturalesa és més práctica.Jasmine malgrat les seves arrels índies és una dona moderna que no es deixa arrossegar per les tradicions tot el contrari que la seva germana.
- " La meva mare haurit dit : " Mira Jasmine, els penis americans són així., T´hauris d´haver casat amb un benaglí. Fidel, bo i lleial a la seva cultura". ( pág. 9).
DESCRIPCIÓ PSÍQUICA
Jasmine, la protagonista destil molta força, és una dona contemporània, moderna, té una feina d'executiva que l'omple, i una vida sentimental trencada i caòtica, és capaç d'aixecar cap, de veure els colors que l'envolten, i ovidar tot el malament que li ha passat. Com he dit a dalt, Jasmine és el contrari de la seva germana, Gita. És l'oposat de les dones de l'Índia. Ella està casada amb un americà, viu a Los Angeles i és una dona moderna. Té una blackberry, un netbook i un mòbil.
- " He de llegit els missatges. Els dits se´m moren de ganes de prémer les tecles de la blackberry, dencendre el netbook." ( pág. 24).
RELACIONS
La relació de Jasmine amb la seva família pot trucar decebedor, però no per ella sinó per ellos. Jasmine ja que es va casar amb un americà, Gita era la filla tan perfecta, ordenada, tot el que s'espera d'una dona a l'Índia. Encara que la seva família respecta la tradicions Jasmine no els vol seguir, així que tria una vida completament diferent, sabent que la seva família li encantarà passi el que passi.
- " La Jasmine treballa massa. Hauria de passar més temps amb la familía." ( pág. 38)
Hi ha diferents relacions entre Jasmine amb els altres personatges:
- Ruma, és l'anciana tia de Jasmine, una dona molt peculiar i manté les seves arrels de l'Índia en la seva forma de vestir i també en les tradicions, però ho fa d'una manera molt seva barrejant colors impossibles i dissenys una mica estrafolaris. No obstant això aquesta dona és molt estimada i respectada a l'illa i la tasca que fa és encomiable. La tia Ruma té un caràcter especial, acomiada un halo que atrau la gent. Té un do i és que sent als autors dels llibres, ells li aconsellen com és l'adequat per a cada client. Ens trobem que la tia Ruma viatja a l'Índia a curar el seu cor ia la tornada sorprèn a propis i estranys.
- " No facis aquesta cara tan llarga. No has de deixar de creure en l'amor, eh? " ( pág. 50)
- Gita, la germana de Jasmine encarna el mirall de la bona dona, filla i esposa hindú, encara no s'ha casat però prepara el seu casament d'acord a les tradicions, és el contrapunt de Jasmine A través d'ella ens endinsarem en el món dels saris i menjars típics d'aquest país, també coneixerem costums domèstics, i com és un casament al país del Taj Majal.
- " La Gita ha preparat un desplegament frangat de xutney de mango, curri de peix i aloo gobi, el meu preferit. "
- Sanchita, és una altra dona de la família, i també és el contrapunt de Gita, aparentment ho té tot, és pediatre, té dos fills i un marit indi que l'adora, però s'ofega en aquesta presó daurada, és un dels personatges difuminats de la novel poc sabrem sobre ella, llevat que tenint-ho tot un dia desapareix per no tornar.
- " La Sanxita, una filla única que va tenir tot el que desitjava, ha parit dos fills." (pág. 82)
- Tony, és l'ajudant de Ruma a la llibreria un noi que ha entès bé l'essència del lloc i que ajuda a Jasmine a entendre-la, és l'element que falta en tot novel • la, l'amic gai suport en moments difícils. Compleix molt bé la seva comesa, li serveix de crossa a Jasmine i alhora protagonitza algunes històries còmplices i tendres.
- " Tony mirava per la finestra el petit gurp de persones que s'espera a la volera." (pág. 95)
- La llibreria en si amb tots els inquilins és un personatge, potser el més important al voltant del qual gira tota la història, és un vell casalot victorià, polsegós, fosc i desordenat i d'això s'encarreguen els veïns que viuen al seu aire. Els canvis que intenta introduir Jasmine no són benvinguts i ells s'encarreguen de frustrar qualsevol intent de canvi, al final la nostra protagonista es rendeix davant l'evidència.
Diana Alexandra
Irene
DESCRIPCIÓ FÍSICA
És la protagonista de la història, Irene és una xica atractiva i alta, sempre vesteix amb roba de xic ja que no li agrada cridar l'atenció, i la gent per tot aixo no valora com realment és, una xica molt guapa.
Irene poc a poc es va transformant, per culpa del càstig de Peter Hugues, ja que li fa córrer tots els dies abants de les classes. Aixó va fer que es definís la seua forma. Poc a poc va canviant el seu vestuari, semblant ja al de una xica i canvia també el seu peinat.
“La Irene discreta que mirava de passar desapercebuda i feia anar en davant les espatlles, com si volgués fer-se més petita, havia donat pas a un altra persona les faccions eren les mateixes però ara lluïen de manera espectacular.
Havia conservat la seva llarga cabellera, però ara semblava més brillant el pentinat nou li donava un aire entremaliat i atrevit, amb un serrell irregular i les puntes desfilades. Fins i tot el seus ulls semblaven més grans i la seva boca més plena. […].
Es va sorprendre en notar la duresa dels músculs de les seves cames, la fermesa del seu abdomen i la tensió als seus bíceps. Lo feia una parell de setmanes que comprovava com l'exercici li canviava el cos i el posat. Es notava més estilitzada i, sense adonar-se'n, caminava amb l'esquena dreta, de manera que fins i tot tenia més pit. […]. Aquella roba femenina i amb personalitat destacava les seves formes, emfasitzades encara més per la gracia en la qual caminava. El resultat era sorprenent. Gairebé no es reconeixia en aquella nova imatge de noia explosiva, sofisticada i una mica bohèmia.”
(Pàg 113-114).
DESCRPCIÓ PSÍQUICA
És molt intel·ligent, tímida, i també es molt insegura ja que després del divorci dels seus pares ho ha passat molt malament, no ha sigut gens fàcil per a ella.
Acord va passant la història a Irene le ocorren desventures i aixó fa que canvie la seua forma de pensar i de ser. És converteix totalment en el contrari al que era, ara és una xica divertida, decidida i segura de si mateixa.
“Plena d'inseguretat, el va tornar a treure per llegir per darrera vegada el contingut. [...] Va tancar el sobre feta un manat de nervis.[...] Tot sovint la timidesa la feia precipitar-se a l'hora de parlar, cosa que molta gent confonia amb insolència.”
(Pàg 14-15-28)
“Va somriure al mirall amb picardia, es va llançar un petó amb la mà i va decidir donar-se un toc brillant als llavis. Per primera vegada a la seva vida li venia de gust posar-se guapa i no amagar a ningú el resultat. [...] A partir d'aquell instant, la Irene va deixar de pensar i es va dedicar només a sentir.
Deixant de banda la seva timidesa, el va abraçar i va començar a acaronar-li suaument l'esquena, ferma com la d'un nedador professional.“
(Pàg 114-139)
RELACIONS
Irene
FAMILIA
AMICS
Els seus pares divorciats
La seua iaia
XICS
Liam
Josh
Marcelo
Martha
Heather
Josh
Marcelo
Brenda
PROFESORS
Peter Hugues
La senyoreta Clovis
Professor de gimnàstica
Carmen Cánoves
L'escriptor
- L’escriptor es d’aquestes persones que tenen clar el que volen dir en tots els moments
“va venir a el institut un escriptor a clavar-nos el rotllo.”(pàgina 13).
- L’escriptor sol escriure coses fàcils de entendre
“l’escriptor havia dit que no calia escriure una cosa òbvia.”(pàgina 26).
- L’escriptor l’agrada fer llistes per a tot, per a fer-ho més fàcil d’entendre
“faig llistes per tot."(pàgina 29).
- L’escriptor fa molts recomanacions per a aconseguir el que et proposes
“si algú ho ha aconseguit, per què no pots aconseguir-ho tu, o tu, o tu?.”(pàgina 39).
- L’escriptor es una persona molt sabia
“el meu amic l’escriptor anava carregat de raó.”(pàgina 45).
- L’escriptor a vegades te dubtes
“l’escriptor incipient està ple de dubtes, troba que no és espantós, que no està a la altura, que etcètera, etcètera.”(pàgina 66).
- L’escriptor posa explicacions que per a entendre-ho millor
“com fer l’amor, però sense crits, en silenci."(pàgina 66)
Berta
DESCRIPCIÓ FÍSICA
Era una noia prima com una canya, tenia els ulls de grua impresos a la cara de rateta, era una tia com un tren, maca sexy, potent, oberta, sense ximpleries adolescents, amb uns ullassos enormes i un somriure meravellós.
DESCRIPCIÓ PSÍQUICA
És una noia amable, educada i molt responsable, es declara rara, escriu bé, Berta té màgia, dolçor, i un toc femení captivador, un vocabulari culte, ritme, intensitat, agilitat, etc. És una noia sensible i una noia molt agradable
RELACIONS
Les relacions que té Berta, al principi tenia una relació de companya de classe, i després es passaven les redaccions i es van adonar que l'un i l'altre escrivien molt bé i daniel cada vegada es sentia més atret fins que van sortir i es va convertir en la núvia de Daniel.
(La imatge ens ha arribat, però no es veu. És tota negra).
Omar Bouhaden
Damián Sebastián
Quatreulls
DESCRIPCIÒ FÍSICA I PSÍQUICA
Era un xic, adolescent amb la mateixa edat que el protagonista, o potser algún any més, que també era “reeducant-se” (enviat a un poble a les muntanyes per que deixara de ser un perill per al règim), però en una aldea més baixa que la de Lúo i Dai. Portava unes ulleres sense les quals no podia vore res de res, ni mica, i per això li criden aixina, “quatreulls”. També volia eixir d’aquell infern i viure una vida pacífica, com la de qualcevol adolescent del mon, un temps més tard l’aconsegueix. Ell, baix el seu llit, en un bagul, en té amagada una pila de llibres de grans autors clàssics anglesos i francesos. Es tracta de llibres prohibits als quals els dos joves podran accedir i així evadir-se del món que els envolta.
Ayoub
Daniel
-1.Daniel és rar perquè s’allunya de l’adolescent prototipus.
Es considerarar, però no imbècil. Això li comporta soledat. L’amic escriptor li diu que no és rar, queés diferent.
Defenc l’individualisme per damunt de tot, el ser jo o tu diferents, únics i especials”.“Si et fo n s amb un grup, què queda de tu?”. “Ser distint és ser lliure, defensar el que creus.Si no m’accepteu, que us bomben."
-2.Fa llistes.
“Fer llistes és una mania que m’ha simplificat la vida i m’ha ajudat a ser lliure,independent i feliç. Les llistes serveixen per a ordenar la vida, per a establir normes,principis, veure fins on pots arribar o de quin color són els teus somnis, descobrir allò que volem i allò que no volem."
-3.Llig.
"No entenc els joves que no els agrada llegir. Els llibres són la bandera de la llibertat i l’estendard de l’individualisme”. “S’estan negant a si mateixos”. “Llegir és com fer l’amor: estar tu i el llibre. Sols. Compartint-ho tot. És l’últim refugi que ens queda per a seguir sent nosaltres mateixos."
-4.Ens mostra d’una manera molt clara, efectiva i real el canvi del’adolescència a la joventut.
"La vida fa mal, però és el que tenim. Per a ser lliure, o tu mateix, has de trencar amb les cadenes, el cordó umbilical que t’uneix als teus”. “Alimenteu-vos de la vida, sigueu esponges, absorbiu-ho tot."
-5.Daniel troba l’amor, l’amistat i el camí.
“Sigues honrat amb tu mateix i fes-te un codi ètic. El meu es basa en: pau,honradesa, amor, respecte i esperança”.
-6.Escriu. Dóna curs lliure als seus pensaments...
Destaca la visió de Jordi sobre què és ser escriptor:
“Un bon escriptor no es dispersa,planifica, visualitza, domina el temple, racionalitza, interioritza, sent, viu... ha de ser orfe. Ha de mantenir una disciplina diària. No has de tenir pressa, no hi ha patrons, ni mesures.Escriure no és un treball, és un plaer, és el més gran: crear, donar vida, regalar-ho al món”.“És l’ànima pura de la nostra societat! Has de pagar un preu per ser lliure, independent i feliç."
-7.Es mostra autèntic, desinhibit, transgressor, polèmic.
I ho raona. Li agrada la llet i no l’alcohol, ni el tabac. Llig llibres. I, què? Li agraden:Stravinsky, Beatles, Dylan. No li agraden els fenòmens de masses (futbol). Fa molt bonescrítiques respecte al que passa en el món.
“Quan creus que ets rar, tens una coartada. Quan creus que has deixat de ser rar,tens una obligació”. “Quan era rar, la vida passava poc a poc. De sobte, s’accelerava."
-8.No s’oblida de la censura. Però la desafia.
Té cura del llenguatge, però no deixa de banda cap tema que li preocupe.
“Ara està mal vist parlar de sexe, d’homosexualitat, de lesbianes, de drogues...”. “Ens trobem cen sures d’escoles, professors, pares i mares, editorials,...”. “La societat s’encamina cap a l’esclavitud quan els llibres se censuren i es permeten videojocs violents,pel·lícules,...” “El desconeixement ens du a ser més aberrants, homòfons, a una absoluta incultura sobre la realitat que existeix i no pot ocultar-se (racisme, assetjament escolar,drogues, anorèxia,...)."
-9.No vol ser famós.
“Cal fugir de la fama i buscar l’excel·lència personal. Aquest és el camí."
“Els jove confonen ser famós amb eixir en la tele. Ser famós és ser conegut per haver fet alguna cosa digna, capaç de meréixer aquest lloc."
-10.Ens incita a riure de nosaltres, dels altres, i del món en general.
“El qui es pren seriosament a un mateix està perdut."
Quan més seriosa és la meua obra, més burler intente ser jo”. “Em burle del propi sistema”. “El llenguatge de Daniel és el meu propi llenguatge. Jo parle encara així. Les meues novel·les són realistes en tot. La vida és senzilla. La compliquem nosaltres."
-11.Amb el sexe vol el que està fora del seu abast. Masturbar-se li semblaun fals consol.
Descobreix que l’amor està en qualsevol lloc. No n’importa la forma sinó el fons.Estimar i ser estimat. La novel·la resol molt bé el tema de la sexualitat.
“El sexe per a l’adolescent pot ser anguniós”. “Els joves de avui dia cremen totes les etapes tan de pressa que al final sols troben buits”. “Han d’entendre que conéixer-se és una cosa gradual”. “I que el sexe és la consumació de l’amor."
-12.Daniel parteix d’allò més simple a allò més complex
El que escriu Danielho va escriure Jordi quan era adolescent.
-13.Es presenta a un Premi Literari
“Els premis obren portes i són un repte."
-14.Aprén molt escoltant un rodamón, Ezequiel. Tota una mina.
Viu per tot arreu. Què fa? Viure. Jordi sol presentar en les seues obres el rodamóncom a persona que ha fracassat front a la vida.
“La vida és collonuda, però allò que l’embolcalla és una merda”. “No importa el temps que compartim amb els altres, sinó la quantitat i la qualitat”. “Berta et va convertir en príncep”. “Ningú vol parlar amb mi. Per por de si mateixos”. “Jo represente el costat obscur de la vida, de les seues pròpies vides”. “Tu no ets rar. Era la teua excusa."
-15.Descobreix que no hi ha muses que t’inspiren, ni asos a la mànega,sinó disciplina i treball constant.
“Una altra cara és que la teua companya o esposa, amb el seu amor, et done pau,equilibri, la seguretat, t’aporten un plus d’intensitat per a escriure. La resta, és disciplina.L’essència de tot la descobriràs al seu moment."
Àlex Cervera
Josh
DESCRIPCIÒ FÍSICA
Soy un párrafo. Haz clic aquí para agregar tu propio texto y edítame. Soy un lugar ideal para que cuentes una historia y permitas que tus usuarios conozcan un poco mas sobre ti.
.Josh és un xic d'estatura mitjana. Té els cabells negres i despentinats, però de vegades se’ls arregla allisant-se'ls cap arrere. Té un nas xicotet i perfecte quan es lleva les ulleres, ja que quan les porta li tapen quasi tota la cara.
"Ella es va fixar en el nas petit i perfecte sota els ulls dolços d`ós bru, que normalment passaven desapercebuts rere les gruixudes ulleres de pasta."(Cap. 17, pàg. 134)
Les seues ulleres són grans i de pasta negra, però en eixir de festa no se les sol posar.
"Amb les seues gruixudes ulleres de pasta negra i els seus cabells foscos esvalotats, s'afanyava a passar el plomall però alguns del volums més antics del quals tenia cura."(Cap. 6, pàg. 50)
Quan s'arregla sol ser més atractiu ja que es vist d'una manera diferent de la de la biblioteca.
"El bibliotecari estava molt diferent sense les seves gruixudes ulleres de pasta i amb els cabells pentinats cap enrere."(Cap. 6, pàg. 57).
Quan eixia i s'arreglava portava una camiseta blanca canviant un poc el look típic de bibliotecari.
"El bibliotecari s`havia vestit igual que la nit de la festa clandestina a la seva habitació, amb una samarreta blanca de cotó i la seva mitja cabellera llisa i ben pentinada."(Cap. 17, pàg. 134)
Desprenia una aroma suau de xampú i roba acabada de rentar.
"Mentre l’abraçava, ella va percebre la seva olor, una aroma suau de xampú i de roba acabada de rentar."(Cap. 17, pàg. 135)
DESCRIPCIÓ PSÍQUICA
.Josh és un bibliotecari de l'institut d'Anglaterra, en el qual se situa aquesta història.
"En Josh treballava a les tardes com becari a la biblioteca."(pàg.51).
En este àmbit és molt bo, ja que era un aficionat a lectura, estava enamorat dels llibres, li agradava tocar-los i cuidar-los, inclús acariciava el llom d'alguns d'ells com si fóra la seua mascota.
"Era un enamorat dels llibres i gaudia endreçant-los, tenint-ne cura i tocant-los.....acaronant els lloms enquadernats amb pell dels exemplars més antics,com si fossin les seues mascotes."(pàg. 51).
També era capaç de posar en funcionament un sofisticat programa informàtic.
"En Josh, el jove bibliotecari,havia aconseguit posar en funcionament un sofisticant programa informàtic."(pàg. 50).
Respecte a la lectura, li agradava llegir novel·les d'amor, com les del japonés Murakami i solia llegir Franz Kafka.
"Gràcies, no sé com he pogut estar tans dies sense ell. És una llàstima que hagi deixat d’escriure novel·les d’amor com aquesta .És de primer rang.
...passés hores mortes llegint Franz Kafka."(pàg. 51).
"D'aquestos japonesos coneixia tota la seua bibliografia i, fins i tot, li va recomanar a Irene un llibre d'aquest autor, perquè compartien coses en comú.
..en Josh li va comentar atropelladament la bibliografia completa de l’autor japonès...
Em sembla que t’estic avorrint .Però segur que no sabies que a Murakami li agrada córrer, com a tu...crec que et pot interessar,perquè t’he vist practicant a la pista d’atletisme."(pàg. 51-52)
El seu aspecte, de primeres, era com ungeek (persona aficionada a la informàtica), però tot açò en l'àmbit de bibliotecari.
"El seu aspect semblava més aviat el d’un geek que dedicava el seu temps a piratejar webs del Govern o a crear complicats jocs d’ordinador."(pàg. 50-51-52)
La forma de ser de Josh, tant en l'àmbit de bibliotecari, com no, era d'un xic excèntric de maneres desembolicades.
"Aquell noi excèntric de maneres desimboltes li queia molt bé."(pàg. 50)
Era un xic simpàtic, alegre i familiar, tenia costum de gastar bromes de manera simpàtica, a la gent.
"...va dir inclinant el cap en una reverència."(pàg. 50)
Era graciós i podia traure't un somriure de moltes maneres, per exemple amb una reverència, que solia fer a Irene en saludar-la.
"..en Josh es va plantar davant seu amb una de les seves reverències teatrals."(pàg. 134)
Tampoc era el típic bibliotecari, tenia un aspecte atractiu.
"El bibliotecari s’havia vestit igual que la nit de la festa clandestina a la seva habitació, amb una samarreta blanca de cotó i la seva mitja cabellera llisa i ben pentinada. Ella es va fixar en el nas petit i perfecte sota els ulls dolços d’ós bru, que normalment passaven desapercebuts rere les gruixudes ulleres de pasta."(pàg. 134)
Era un bon xic, encara que també tenia la seua part de "llest" en el sentit que no era res panoli amb les xiques, ja que era capaç de posar les banyes en alguna ocasió,
"-Però quin morro! S’ha presentat a la festa amb una altra tia!
-A qui et refereixes?
-A qui ha de ser, en Josh ¿Guaita’l, allà va! Amb el seu nou bombonet agafadet de la maneta! És increïble!."(pàg. 130)
Josh també tenia la seua part de seductor, ja que es podia lligar qualsevol xica de manera afectuosa i bonica.
"-Tu sí que estàs impressionant. Què t’has fet?-la va agafar per les espatlles i la va fer girar sobre si mateixa,bocabadat.(pàg. 134)
En Josh la va agafar per la cintura i la va conduir fins al centre de la pista."(pàg. 135)
"En l'àmbit amorós, sempre ha estat enamorat d'Irene, des que la va veure, i li ho arriba a dir en algunes ocasions, però va ser rebutjat.
-Ja et vaig dir que m’agradaves des del primer dia que et vaig veure, recordo fins i tot como anaves vestida. Duies posats uns texans estripats i un jersei taronja que després no t’he tornar a veure mai més.
-Josh, això no pot ser. Si gairebé no ens coneixem!."(pág. 165)
També té un costat agressiu, es va barallar amb dos xics del seu institut per intentar violar la seua novia, Martha.
"Era en Josh! Dret sobre el seu metre noranta d’alçada, el seu rostre estava lívid i traspassat però una fúria animal que hauria atemorit qualsevol. I així estaven els dos nois contra els quals es barallava, totalment atemorits."(pàg. 240)
En definitiva, el seu aspecte pareix un poc friki, però després te n’adones que és tot al contrari, té un bon fons a pesar de tot, és sincer i emocionant tractar amb ell, ja que et pot sorprendre amb qualsevol cosa.
A més, era emocionant tractar-lo fora del seu hàbitat natural,la biblioteca."(pàg. 135)
RELACIONS
.-Josh tenia una relació amb Martha, però el dia de la Winter Break va portar a una altra chcia com parella, així que Martha i ell van deixar d'estar junts. Al temps, Martha i Josh es van reconciliar.
-L'altra relació que va tindre que Josh va ser amb Irene,eran bons amics i a Josh pareixia que li anava agradant Irene. En la Winter Break Josh agafa a Irene per la cintura portant-la fins a la pista. Després d'estar ballant, Josh és porta a Irene delicadament als sala VIP, que era el laboratori de química, allí, Josh aprofita per a acostar-se a Irene amb intenció de gitar-se amb ella, però Josh s'excita molt i es taca els pantalons, així que ix corrent. Als pocs dies, Josh decidix declarar-se a Irene, però esta ho rebutja i no aconseguix res amb ella.
Marina Gabarda i Teresa Cervera
Liam
.Anem a descriure a Liam. Irene, la protagonista de la novel•la, descriu a Liam com el noi més desitjat de l'internat on estudia
‘’Encara no s’explicava com era possible que en Liam, el noi més desijat de l’escola, s’hagués fixat en ella.’’(pàg. 12)
Ell també és l'estel de l'equip de futbol de l'internat i conquistava a les xiques sent amable amb elles
‘’Li va cedir cavallerosament el seu lloc a la cua i van acabar xerrant de camí cap a classe."(pàg 112)
En Liam es presentava com un xic romàntic davant elles per a conquistar-les portant-les a llocs bonics. Ell l'enviava regals a les xiques perquè aquestes se sentiren volgudes per ell, però en realitat ell les utilitzava.
Irene estava molt enamorada d'ell i va decidir declarar-se amb una carta en forma de poema, en Liam descobreix que Irene li va escriure un poema i li l'ensenya a tota la seua classe sent cruel amb ella.
Ara descriurem les relacions socials de Liam, ell és un personatge secundari, i per això no eixen moltes relacions relacionades amb ell. Com d’entrada és un xic popular, deduïm que té bona relació amb la gent del internat on estudia. Al principi del llibre apareix relacionat directament amb Irene perquè tenen una amistat especial que més tard es descobreix que té amb altres nou xiques més. Durant la resta del llibre apareix com a personatge molt secundari en relacions amb altres xiques.
Bea Romero i Maria Gordo
Marcelo
DESCRIPCIÓ FÍSICA
Marcelo és un estudiant de Saint Roberts. Té entre setze i divuit anys, aleshores és més gran que la Irene.
“Potser anava un curs per davant del seu.”(pàg. 39)
És un xic alt, d'un metre noranta més o menys, i prim. Irene afirma que li recordava a en Marc el Raret, el seu amic de l’ infància.
“S’assemblava una mica a en Marc, el seu amic de la infantesa.”(pàg. 40)
Té aparença atlètica, ja que forma part de l'equip d'atletisme. Sempre porta un xandall i unes sabatilles esportives.
“Vestia com si acabés de sortir de la dutxa després d'un entrenament, amb un gens adient xandall de pelfa gris, sabatilles esportives...”(pàg. 59)
“Irene va obrir la porta. Es tractava d’en Marcelo, el pesat de la pista d’atletisme que sempre la perseguia perquè fes estiraments.”(pàg. 59)
Els cabells els portava castanys, i de vegades cap al costat.
“El cabell castany encara humit cap a un costat.”(pàg. 59)
Té la boca bonica, amb uns llavis vermells i carnosos. La Irene diu que es tracta d'un xic senzill i amb bon humor.
“Li agradava la seva senzillesa i eu n humor.”(pàg. 170)
DESCRIPCIÓ PSÍQUICA
Marcelo és una persona molt senzilla. Els seus pares viuen a Austràlia ell mentre tant estudia a Saint Roberts, com Irene.
“Com que els pares d’en Marcelo vivien a Austràlia.”(pàg. 149)
Vol el millor per a les demés persones, com per exemple quan ajuda a la protagonista a fer els estiraments sense gaire conèixer-la o quan la entrena per a que puga guanyar la January Race. Li agrada córrer.
“-Sí, abans i després de córrer has d’estirar els músculs de les cames. Si no ho fas, pots acabar la cursa ranquejant. I ... adéu competició! Vols que t’ensenyi com fer-ho?."(pàg. 39-40)
“Formava part de l’equip d’atletisme de Saint Roberts. Corria totes les curses de final de trimestre.”(pàg. 40)
És una persona molt afectuosa, amable i simpàtica, encara que a vegades puga parèixer una mica pesat. Li agrada llegir revistes esportives i novel·les. En les novel·les que ell llig posa anotacions en les que es referia a la seua ex novia Bridget, a la que es referix amb la lletra B.
“- He llegit algun dels seus llibres. No tan sols em miro els diaris esportius, saps?."(pàg. 98)
“PERDRE L’AMOR ÉS COM SER MORT EN VIDA. EM PREGUNTO SI LA B. EM TROBA A FALTAR, SI NOTARÀ ALMENYS LA MEVA ABSÈNCIA.”(pàg. 248)
Sempre compleix les seues promeses perquè no diu qui és Brenda fins que es necessari.
Al igual que la Irene, fa el curs de la Gramàtica de l’amor per a superar la seua ruptura amb Bridget.
“Ja et vaig explicar aquella història, que està més que superada gràcies al curs de gramàtica de l’amor que en Byron em va oferir.”(pàg. 249)
A la meitat de la novel·la sofrí un grau accident de moto causat pel gel.
“La carretera estava gelada i vaig haver de frenar per esquivar una guineueta que es va creuar amb mi. Les rodes van patinar amb el glaç i vaig caure al terra. Em vaig donar un cop molt fort al cap i vaig notar com els ossos del braç se’m trencaven.”(pàg. 152)
Finalment, guanya la January Race i es perdona amb la Irene.
“Rodejada pels braços d’en Marcelo, la Irene va pensar que si l’amor era un infern, com algú havia sentenciat alguna vegada, voldria quedar s’hi per sempre.”(pàg. 280)
RELACIONS
Pare Mare
Brenda
Marcelo
GERMANS
AMICS
AMICS
Irene
AMISTAT
Senyor Ward
Heathe
Professor Peter
Maeth
AMICS
PRIMER AMOR
Bridget
Els pares
DESCRIPCIÓ PSÍQUICA
Pare:
És cabut i honrat :
“És honrat, és un plom, pensa que el seu fill es rar, es resigna, és masclista, és antiquat, no te sang a les venes i fuma ”(Pag 37) S'emociona veient el fútbol i el seu carácter depenia d'ell: “acavaba panteixant, esgotat, suat, i feliç,si guanyaven els seus.”(Pag 58)
Li dona diners al seu fill quan el seu fill es va amb la seua núvia:
“Necessites diners per a convidar-la a un refres o a una altra cosa?.”(Pag 80)
Es un perro:
“Vol que li toque la loteria per deixar de traballar, o que el jubilen prompte per descansar.”(Pag 37)
Pensa que el seu fill es rar:
“Ets rar, no?.”(Pag 44)
No l'hi agrada llegir:
“No va poder estudiar, ni llegir, ni res, perquè el van fer pencar als 16 anys.”(Pag 38)
Mare:
La mare es bona persona:
“La mare es disgustava molt, és amable,senzilla i cordial.”(Pag 31)
Sempre pregunta per el que no fas: “La mare és de les que pregunta sempre justament pel que no fas.”(Pag 30)
Es dona conte de que el seu fill te núvia quan el, es dutxa:
“Ixes amb una xica?.”(Pag 79)
Es directa, no es talla :
“Ets gai?.”(Pag 79)
DESCRIPCIÓ FÍSICA
Mare:
Es baixeta i redoneta:
“Menuda,redoneta i té una cara eixeida i desperta.”(Pag 31)
RELACIONS
Son els pares biológics del protagonista.
Francisco Pastor