WIDAD MAMMER: Jo quan vaig agafar aquest llibre pensava que m'agradaria, perquè vaig veure que era de la cultura xinesa i pensava que seria interessant conéixer coses noves d'altres cultures. Però quan em vaig submergir en el llibre vaig veure que no era tan interessant com pensava, no tenia res de misteri, res que m'obligués a llegir més. A banda d'això, el vocabulari i la novel•la en sí m’ha resultat difícil d'entendre, la majoria de les coses que llegia no les entenia i tampoc l'estructura m'agradava perquè no sabia qui em parlava, ja que t'està parlant del seu amic per exemple i, de sobte, es posa a parlar d'un llibre i dels seus personatges i jo em perd-ho.
A més, el final tampoc no m'ha agradat molt ja que m'ha paregut molt simple. L'únic que m'ha agradat de l'argument del llibre són les relacions que té Luo amb la Petita Modista.
En conclusió, aquest llibre no m'ha agradat res, hi haurà gent a qui li agrade però a mi m'ha paregut molt simple i aquest tipus d'històries no són de les meues, per això li pose un simple 5,5.
MARÍA MAURO: Balzac i la Petita Modista xinesa és un llibre que m'ha agradat molt, per diverses raons. D'una banda, amb aquesta història comprenem la importància d'una culturització a l'abast de tots, ja que dels llibres es poden aprendre moltes coses, fins i tot poden arribar a canviar-nos per dins. No hi ha més que vore la transformació de la Petita Modista, d'una senzilla jove sense objectius ni metes, en una dona valenta en busca del seu propi destí. Luo i el seu amic comprenen el poder dels llibres i, per això, estan disposats a fer qualsevol cosa per aconseguir-los. Un llibre pot arribar a donar un altre sentit a la teua vida, com li succeïx a l'amic de Luo amb Jean Christophe.
Una altra cosa que m'ha agradat del llibre és l'impressionant esperit de superació que tenen Luo i el seu company, sense rendir-se mai ni perdre l'esperança. Aquesta és una història que et fa reflexionar sobre els límits que moltes vegades nosaltres mateixos ens imposem.
Nota: 9'75
SERGIO ALEGRE: Aquest llibre m’ha agradat per diversos motius:
· Conta la història d’un adolescent com jo, encara que no m'he sentit identificat, m'ha ajudat a comprendre com de malament ho passen els xics als quals no els agraden les mateixes coses que als altres.
· Està ambientat en la vida actual.
· He conegut noves formes de veure la vida.
· M’he llegit el llibre en dos parts, ja que m’havia de llegir altres llibres d’ anglès i de castellà, però sovint em llegia un capítol per a gaudir-ne.
L'hi recomanaria als companys que no s’han llegit aquest llibre perquè es molt entretingut.
La idea que jo tenia de la gent "rara" ha canviat amb aquest llibre de Sierra i Fabra, que encara que "Jo" sigui el primer llibre que he llegit d'ell, donen ganes de fer-ne una ullada a altres.
La nota que li posaria a aquest llibre és d’un huit, perquè narra una història molt bonica i perquè és molt fàcil de llegir.
CARLA MONRABAL: "La gramàtica de l'amor" de Rocío Carmona és una història meravellosa i impressionant. Mentre vas llegint-la, tens més i més ganes d'avançar amb la història de la Irene.
Amb aquest llibre he aprés que l'amor no sols existeix en les parelles, hi ha moltes maneres de sentir-lo. És un llibre únic, enllaça fragments d'altres obres i cançons en certs moments. Açò fa que siga un dels millors llibres que mai he pogut llegir. Si vols saber-hi el final, llig-te'l ja veuràs com val la pena.
Si haguera de puntuar el llibre del 0 al 10 li posaria un 9.
RICHARD ESTEVAN: La novel·la de “La gramàtica de l’amor” no m’agrada molt pel seu argument, perquè no m’ha paregut molt entretinguda i perquè és molt llarga. Aquesta història no m’incitava a seguir llegint, a pesar que hi ha hagut alguns moments on m’ha paregut un poquet interessant, per exemple el que passa a la January Race. Però també no té un vocabulari molt complex, lo que m’ha facilitat la comprensió de tot el llibre. No me agraden els llibres que tracten d’amor, però aquesta no ha estat del tot mal. Per això, el recomanaria per a les persones que li agraden les històries d’amor.
Per totes aquestes coses la puntuació que li pose a aquesta novel·la és un 5,5.
FRAN PASTOR: A mi personalment, aquest llibre m'ha paregut normal, ni molt bo, ni molt roïn. És un llibre que ens parla de les aventures d'un xicot després de, com ell diu, deixar de ser rar. No és un argument molt complex i és fàcil d'entendre. Es nota que està escrit per a joves com nosaltres. És un llibre interessant ja que et va enganxant en llegir-lo. Em pareix increïble que el protagonista primer bese la més guapa i després se’n vaja amb la més lletja. M'he rigut amb aquest llibre encara que no és un llibre còmic.
La nota que li pose es un 8,5
BEA ROMERO: El llibre m'ha agradat bastant, ha sigut fàcil de llegir i molt ràpid. En ocasions m'ha semblat una història bastant pobra, massa simple. Crec que l'autora li podria haver tret més joc a la idea de la nova assignatura extraescolar que se li planteja a Irene com a càstig. A més, l'autora Rocío Carmona ha introduït altres llibres dins de 'La Gramàtica de l'Amor' i pense que si haguera llegit abans aquests llibres potser haguera gaudit molt més de la lectura. Dels personatges destacaré positivament a la Irene i negativament a Josh.
El personatge d'Irene m'ha agradat molt pel fet que és molt real, amb bastant personalitat i molt d'acord amb la seua edat. Ressaltaré el de 'real', Irene és una xica normal i per açò comet errors, per açò és el meu personatge favorit de l'obra, en quasi totes les novel·les el protagonista serà perfecte i no s'equivocarà quasi mai.
Josh no em va agradar gens. Em va semblar que tenia una personalitat poc definida, durant la lectura m'ha donat la sensació que al principi es mostrava d'una manera i després més endavant d'una altra. No trobava molt sentit a aquest personatge.
MARINA GABARDA: Este llibre, que tracta d'una història amorosa d'adolescents on ens podem sentir identificats, m'ha agradat molt, ha sigut entretingut i emocionant. Ha sigut molt fàcil de llegir, a pesar de com era de llarg. També m'ha agradat perquè no ha sigut la típica història d'amor, sinó com un triangle amorós entre un professor, dos alumnes i la protagonista Irene. M'ha encantat perquè és la primera vegada que em llig un llibre tan llarg, en tan poc de temps, i m'ha agradat tant. Encara que jo el final, li'l canviaria, perquè ha sigut un final esperat i potser, si haguera sigut un final tràgic o inesperat, hauria sigut més bonic inclús. I respecte als personatges, crec que han estat molt bé, encara que jo també hauria canviat algunes coses d'ells. Per exemple, hauria canviat la forma de ser de Marcelo, perquè crec que hauria d'haver sigut més dur amb Irene, posant-li les coses un poc més difícils. De nota jo li posaria un deu.
MARIA GORDO: Aquest llibre per la meua banda va a tenir una crítica positiva.Me ha semblat un llibre fàcil de llegir i no se m'ha fet llarg. M'ha semblat interessant que la història transcorreguera en un internat. El meu personatge favorit ha sigut la protagonista, Irene perquè m'he sentit identificada en algunes coses .A més ha sigut fidel als seus principis i als seus gustos , és una xica interessant. D'altra banda m'haguera agradat que Irene haguera mostrat els seus sentiments cap a Marcelo abans,encara que no ha acabat malament, jo personalment li haguera donat un altre final. La meua nota és una 8 ja que des del principi la història m'ha enganxat.
TERESA CERVERA: El llibre La gramàtica de l'amor m'ha paregut un llibre molt entretingut ja que és molt pròxim a la gent de la nostra edat. Com que tracta de la vida d'una xica jove i de les coses que fa, molta gent es pot sentir identificada. El llibre plasma també situacions molt realistes, com per exemple quan hi ha alguna festa o alguna baralla. A més, el llibre és ràpid de llegir i molt fàcil d'entendre, no és un vocabulari difícil. Recomanaria aquest llibre a la gent que li agraden els llibres d'amor juvenil, ja que tracta dels sentiments d'una xica cap a diversos xics
AYOUB: El llibre té una mica de romanç i açó m’ha agradat, també he de dir que aquest llibre és un llibre que tracta dels problemas d’uns xics adolescents al llarg de les seves vides, com que han de treballar durament i durant molt de tempses cansen i decideixen fugir els dos amics i la amigueta que varen fer a la muntanya, tot açó despres d’haver-se llegit tots els llibres que varen canviar el punt de vista de tots tres i varen donar-lis idees per a fugir d’aquell loc. El que més m’ha agrdat fou quan fugien d’eixe poble, si se li pot cridar aixina, tot perdut entre les muntanyes proper a les fronteres del Tíbet. En la meua opinió aquest llibre és fácil de llegir i açò és beneficiòs perque aixina hi hauran més lectors el que augmenta el nivel del valencià, i el llibre és molt xulo el que facilita el procés.
ALEX CERVERA: Este llibre s'ho recomane a tots lo alumnes de l'aixo es molt interessant i divertit perque es una persona que se sent rar .
tambe atres de les importants coses es que no es molt dificil d'entendre per lo tant no costera casi temps en llegir-t'ho i no es llarc te 181 pagines i 23 capituls .
a diferencia d'atres llibres que son de dificil contingut i llarcs i no t'enteres de casi res
PABLO PÉREZ: El llibre m'ha impressionat. La veritat és que no m'havia imaginat que fóra així. També he de dir que aquest llibre, basat en una història real, segons l'autor, m'ha agradat considerablement i m'ha resultat fàcil de llegir ja que l'autor no utilitza un llenguatge complex, sinó que tot el contrari, en la seua obra fa ús d'un llenguatge col·loquial com el que parlem tots nosaltres i això ha sigut una gran facilitat per al lector. Mai havia llegit un llibre d'aquest tipus i m'ha resultat curiós. Això sí, m'ha semblat injust que el professor premie el relat de Mariví abans del de Daniel. La meua puntuació en un 8.5.
CARMEN GÁLVEZ: Aquest llibre m'ha agradat bastant, perquè és un llibre juvenil i fàcil d'entendre. No té un vocabulari complicat i és entretingut. Tampoc se m'ha fet llarg ni pesat i té un argument bastant bo. La veritat és que al principi m'avorria una mica, però a meitat em va semblar interessant. El que més m'ha agradat és el final, perquè jo volia que acabara així. No hi ha hagut res que no m'hagi agradat. El personatge que més m'ha agradat és Marcelo, perquè m'agrada el paper que interpreta i és el noi que li convenia a Irene, i Irene, per com reacciona a cada moment. A aquest llibre li pose un 9.
MARTA GÓMEZ: El llibre m'ha agradat bastant per diverses raons. El seu argument és entretingut, divertit i m'ha resultat fàcil de llegir (el que ha fet que m'agrade més). Em resulta rar que m'agrade perquè al principi el títol em tirava una mica per enrere perquè no és un gènere que normalment m'agrade i menys si acaba bé i voluntàriament no crec que m'ho hagués llegit. Crec que m'hagués agradat més si acabés en el capítol 35 sense l'epíleg i si hagués sortit més Liam. El final m'agrada, encara que era d'esperar i pense que hagués quedat millor amb Marcelo com a amic. Els personatges que més m'agraden són Martha, Josh i Irene (per les seves conclusions en els treballs de la Gramàtica de l'Amor, entre altres coses). Penso que aquest llibre no és solament per a adolescents, perquè aquest tipus de gènere i argument li poden agradar a moltes persones. I supose que al llibre li posaria un 9.
JORGE MORENO: Aquest llibre m’ha agradat molt perquè m’ha paregut un història molt entretinguda i m’ha agradat també com l’autor l’ha anat contant. Una història basada en una situació i un context històric real, en una cruel realitat que va passar fa anys i que és un molt bon reflex de com van ser les vides en aquesta situació. Una mostra de com va ser la “reeducació” a la Xina comunista i tot el que van haver de suportar els destinataris d’aquesta reeducació, com treballs forçosos i dures condicions de vida. El seu argument no m’ha paregut gens pesat, se m’ha fet molt entretingut i ha aconseguit enganxar-me i que m’endinsi a la lectura. En aquesta història es dóna molta importància als libres com l’única font de coneixements a un món on qualsevol influencia intel·lectual estava prohibida, un fet que no
deuria ocórrer, perquè el saber no deuria estar limitat.
Jo li posaria un 8’25
MARA PÉREZ: El llibre m’ha agradat molt, ja que es fàcil d’entendre i no costa molt de llegir. El que més m’ha agradat és que a la Petita Modista li ha canviat molt la vida a causa dels llibres prohibits que tenia Quatreulls a la seua maleta, ja que li canvien la seua visió del món, donant-li el coneixement suficient d’una dona oberta, que anhela descobrir la vida per ella mateixa. La Petita Modista aconsegueix la llibertat de pensar ella mateixa sense tindre l’ajuda d’un home, de forma que ja no és una xica innocent com ho
són les altres xiques de l’aldea. Al final del llibre, aquesta decideix anar-se de la muntanya a la ciutat, perquè els llibres li han donat el privilegi de ser una dona de ciutat i no vol desaprofitar eixe privilegi. I diu que amb el llibre del Balzac, descobreix que la bellesa d’una dona és un tresor que no té preu.
Nota: 9
DAMIÁN SEBASTIÁN: Es un llibre que m’ha agradat perque es molt fàcil de llegar i e disfrutat llegintlo perque pareix que en algunes ocasions et sentes identificat amb el personatge que es descriu de manera en la que et pots identificar perque tenim pareguda edad i les coses que li pasen al protagonista ens poden passar a tots el que tinguen la edad pareguda. Em sent molt identificat amb ell perque en algù momente de l’adolescencia et pares a ferte aquestes preguntes i moltes més. Jo no pense de la mateixa manera perque cada ú es com és i no te que canviar perque a la gent le parega rar tens que ser tu mateix.
Al llibre el pose un 7.5 perque ha sigut fàcil de llegir.
OMAR BOUHADEN: La meva opinió sobre aquest llibre és, el llibre estat massa bé perquè a estat molt entretingut, i divertit ja que és un llibre molt fàcil de llegir i és un llibre per passar una bona estona, jo el recomanaria perquè és un llibre que Enganxa el lector , la meva nota per aquest llibre és de 9,9.
CARMEN CANOVES: Aquest llibre m'ha agradat molt, perquè és una història que no és difícil de llegir i que l'he entès bastant, ja que és una adolescent com qualsevol de nosaltres i això fa que et puguis ficar més en el personatge i entendre millor la història. Les coses que passen són coses típiques a les que ens passen a nosaltres.
També m'ha agradat perquè se m'ha fet curt llegint-me , no és avorrit com un altre qualsevol llibre no et deixa parar de llegir, perquè sempre et deixa amb la curiositat de que pasarà deprés.
El que no m'ha agradat molt d'aquest llibre ha sigut el final ja que no m'ho esperava així, però apesar d'això jo a aquest llibre li pose un 8,75.
DIANA: La llibreria de les noves oportunitats, de Anjali Banerjee és un llibre que explota una altra cultura diferent a la que no estic acostumada. Ens fica de ple a la cultura Hindú, els seus plats, costums, déus i altres coses. Cosa que aprecio molt ja que li dóna un toc interessant.
El tema general de la història em va agradar molt. Crec que és molt bonic que materialitzin en esperits dels autors morts la màgia que tots creiem que tenen els llibres. A més que és ben cert que hi ha un llibre adequat per a cada persona i per a cada moment que està vivint, i de vegades és difícil trobar perquè nosaltres mateixos no sabem el que volem de vegades. Et ensenya que per més que passis a la teva vida un mal moment, frustracions, desil • lusions o desesperances... la vida et va donant noves oportunitats per ser feliç. Només cal obrir-se a elles i no tancar-nos en l'amargor dels moments passats, perquè tot i que faci mal, amb el temps es curen les ferides i fan mal menys.
Aquest llibre em va portar a un món diferent on els llibres són medicina per al dolor,i on en un parell d'hores em vaig sentir en el lloc de Jasmine viatjant en els llocs maravilllos del món.